Blogia
La vida secreta de les paraules

Temps d'interluni.


El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.

          Potser

cap gest no és tan clar i tan transparent

com tu pensaves, i ara sents l'ofec

de tants gestos sobrers.

      Potser el costum

t'ha convertit en aquest personatge

hieràtic i solemne que malviu

entre la por terrible a veure's nu

i el terrible desig de despullar-se.

Aquest poema, reivindica la importància del silenci,ens diu que, a vegades un silenci pot arribar a ser més clar i transparent que un munt de gestos innecessaris.

 El poema es dirigeix a algú que te la gran necessitat de despullar-se, de saber realment qui és, però a la vegada té por a veure's nu.

Per altre banda crec que l'autor(que estava lligat a una cadira de rodes i veia com dia a dia, el seu cos responia pitjor i la malaltia el debilitava lentament , i ell només tenia una opció, resignar-se a viure aquella vida tan difícil).

Potser l'autor té la necessitat de despullar-se, de sentir l'amor i l'escalfor d'un cos nu al seu costat, però  a la vegada té por de veure el seu cos nu, un cos que la malaltia ha anat lentament canviant i desfigurant a la seva pròpia elecció, una elecció en la que ningú prenia part.

 

0 comentarios