APAGA AQUESTS ULLS MEUS...

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

 

Hi ha molts poemes que expressen un fort sentiment amorós, però crec que aquest va més enllà, ja que planteja l’amor com una cosa integrada dins nostre i que encara que perdem els nostres sentits o extremitats el continuarem sentint, ja que el portem a la sang, podem dir que ens trobem un amor físic, com una substanciem, un record que ens acompanyarà sempre, perquè serà bombejat pel nostre cor i viatjarà per ell juntament amb la sang.