Blogia
La vida secreta de les paraules

Miquel Martí i Pol

Per preservar la veu

Uns dies passen
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.  

Amb aquest poema, l’autor expressa una idea simple però a la vegada preciosa i sincera.

El poeta li diu a la seva dona que els dies que passa amb ella es fan curts i passen molt ràpid, però en canvi els dies que esta sol,sense ella al seu costat son dies buits on les hores passen lentament.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

L'elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden 
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria 
pas sabut dir d'on li venien 
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

Aquest poema ens mostra  un fragment de la vida d’una noia que comença a treballar als catorze anys, veiem que arriba un moment que la noia té ganes de plorar i sentiment de solitud.Les dones li asseguren que si es casa i te fills, aquest sentiment li fugirà, ella, es deixa aconsellar,es casa,i te una filla que comença a treballar a la mateixa edat que la mare.

M`ha cridat la atenció com el poeta fa servir els mateixos versos per descriure a la filla, dona una sensació de poema inacabat.

Ja que ens dona a entendre que l’elionor  te a la filla per deixar de tenir aquella sensació de tristor, però a la vegada, la seva filla també la tindrà i, així veiem com la vida de mare i fila segueixen un mateix camí, un camí que les  portarà cap al matrimoni i cap al naixement d’un altre filla.

   

Temps d'interluni.


El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.

          Potser

cap gest no és tan clar i tan transparent

com tu pensaves, i ara sents l'ofec

de tants gestos sobrers.

      Potser el costum

t'ha convertit en aquest personatge

hieràtic i solemne que malviu

entre la por terrible a veure's nu

i el terrible desig de despullar-se.

Aquest poema, reivindica la importància del silenci,ens diu que, a vegades un silenci pot arribar a ser més clar i transparent que un munt de gestos innecessaris.

 El poema es dirigeix a algú que te la gran necessitat de despullar-se, de saber realment qui és, però a la vegada té por a veure's nu.

Per altre banda crec que l'autor(que estava lligat a una cadira de rodes i veia com dia a dia, el seu cos responia pitjor i la malaltia el debilitava lentament , i ell només tenia una opció, resignar-se a viure aquella vida tan difícil).

Potser l'autor té la necessitat de despullar-se, de sentir l'amor i l'escalfor d'un cos nu al seu costat, però  a la vegada té por de veure el seu cos nu, un cos que la malaltia ha anat lentament canviant i desfigurant a la seva pròpia elecció, una elecció en la que ningú prenia part.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Biografia

Biografia

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929. És conegut sobretot com a poeta, però també ha escrit prosa i ha fet traduccions. Als dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar, que el va obligar a passar un any al llit i que li va permetre llegir abundosament. Amb Paraules al vent, que publica el 1954, va obtenir el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat de membres de la Nova Cançó.

A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort. .El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia. Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també ha editat un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions, A partir de les publicacions, s'han musicat molts poemes de l'autor. Així, cantants com Maria del Mar Bonet, i Lluís Llach, han ajudat a fer popular l'obra del poeta. El poeta va morir al 2003 despreès d´haver patit una malatía degenerativa

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres