Blogia
La vida secreta de les paraules

Mot rera mot

MOT RERA MOT

 Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.

Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.

  Un dels aspectes que reflecteix aquest poema és el pas del temps, i com el temps afecta la nostra manera de pensar, de fer les coses i de veure el món.

A la primera estrofa, podem veure clarament la imatge d’un nen petit, innocent i jove que es lleva durant la nit per fer el pessebre sense despertar als qui domen, en aquest nen podem percebre la joventut, les ganes de viure i una visió clarament positiva de tot el que l’envolta.

En la segona estrofa, el temps ha passat,i, amb ell s’ha emportat la innocència i trobem a un poeta vell, cansat, que en mig de la nit intenta fer un poema, un poema marcat pel silenci i la tristesa, per fer aquest poema el poeta contempla la tenebra, una tenebra que només pot amagar una a cosa(la mort), Una mort que cada vegada veu més a prop d’ell i que no té més remei que esperar-la, mentre mot rera mot escriu el que pot ser l’últim poema.

0 comentarios