Blogia
La vida secreta de les paraules

II República

Francesc Macià proclama la República Catalana•

Francesc Macià proclama la República Catalana•

Plaça de Sant Jaume, Barcelona · 14 abril de 1931


Catalans : 

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. 

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. 

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. 

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. 

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. 

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. 

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya. 

Barcelona, 14 d’abril de 1931. 

El President 
FRANCESC MACIÀ 

De la monarquia a la República

De la monarquia a la República

Les causes principals que van provocar l’ instauració d’un règim republicà van ser principalment l’esgotament del sistema polític de la Restauració i la incapacitat per part de la monarquia per assumir els seus errors durant la dictadura.

La segona república va arribar al poder l’abril de 1931, provocada per la caiguda de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera(29 de gener de 1930), pel que fa a l’estat de la monarquia, Alfons XIIi era considerat el símbol de la repressió per part de la classe obrera y, la classe mitjana no perdonava els set anys de dictadura.

Durant l’estiu del 1930, es va produir un pacte d’unió entre diversos sectors del nou republicanisme, conegut com “pacto de San Sebastián”, clau en el pas de la monarquia a la república.

La proclamació de la república va ser acollida amb eufòria per part de la majoria de la població, ja que per la gran majoria de ciutadans, la república representava l’esperança d’una nova Espanya moderna i més justa.

Durant la proclamació de la república Alfons XIII abandonà palau rumb a un exili voluntari, la república quedà instaurada immediatament, el primer cap de la república va ser Alcalá Zamora que va formar juntament amb altres membres republicans(Miguel Maura, Fernando de los Ríos, Manuel Azaña..)el nou govern de la republica.

Pel que fa a Catalunya, els partits polítics republicans d’Espanya es posaren d’acord en un disseny global per a l’imminent canvi de règim que incloïa l’autonomia política de Catalunya dins l’esperada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya proclamà de manera unilateral «la república catalana » que va tenir com a president Francesc Macià.

En l’obra Ramona Adéu, podem observar la reacció de la Mundeta Àvia devent la proclamació de la república, es tracta d’una reacció de por, segurament provocada per una gran inseguretat i incertesa, ja que no sabien exactament que és el que podria arribar a succeir però de cap de les maneres podien imaginar l’esclat d’una guerra civil.