Temps d'interluni.
El silenci també és un atzucac
i també es diu amb silenci.
Potser
cap gest no és tan clar i tan transparent
com tu pensaves, i ara sents l'ofec
de tants gestos sobrers.
Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.
Aquest poema, reivindica la importància del silenci,ens diu que, a vegades un silenci pot arribar a ser més clar i transparent que un munt de gestos innecessaris.
El poema es dirigeix a algú que te la gran necessitat de despullar-se, de saber realment qui és, però a la vegada té por a veure's nu.
Per altre banda crec que l'autor(que estava lligat a una cadira de rodes i veia com dia a dia, el seu cos responia pitjor i la malaltia el debilitava lentament , i ell només tenia una opció, resignar-se a viure aquella vida tan difícil).
Potser l'autor té la necessitat de despullar-se, de sentir l'amor i l'escalfor d'un cos nu al seu costat, però a la vegada té por de veure el seu cos nu, un cos que la malaltia ha anat lentament canviant i desfigurant a la seva pròpia elecció, una elecció en la que ningú prenia part.
0 comentarios