L'elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden 
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria 
pas sabut dir d'on li venien 
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

Aquest poema ens mostra  un fragment de la vida d’una noia que comença a treballar als catorze anys, veiem que arriba un moment que la noia té ganes de plorar i sentiment de solitud.Les dones li asseguren que si es casa i te fills, aquest sentiment li fugirà, ella, es deixa aconsellar,es casa,i te una filla que comença a treballar a la mateixa edat que la mare.

M`ha cridat la atenció com el poeta fa servir els mateixos versos per descriure a la filla, dona una sensació de poema inacabat.

Ja que ens dona a entendre que l’elionor  te a la filla per deixar de tenir aquella sensació de tristor, però a la vegada, la seva filla també la tindrà i, així veiem com la vida de mare i fila segueixen un mateix camí, un camí que les  portarà cap al matrimoni i cap al naixement d’un altre filla.