Blogia
La vida secreta de les paraules

Encara el Tram

ENCARA EL TRAM 

 Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, 
i el full s'irisa 
  en veure's cobejat. 
I el cobrador s'intriga si giraràs el full: 
sols per veure't els ulls! 
Que les cames se't veuen 
   i la mitja és ben fina; 
   i tot el tram ets tu. 
Però els ulls no se't veuen. 
I la teva mà és clara 
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell, 
 i el teu mocadoret ha tornat de bugada. 
Però els ulls no els sabem! 

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls... 
Té, ara, ja he baixat! 

  Amb aquest poema, Joan Salvat Papasseit ens descriu una mirada d’estimació cap a algú desconegut.Ell va pel carrer i, de sobte es troba amb una noia que troba molt atractiva, la mira i ens la descriu , ens diu que esta llegint , l’autor no arriba a veure els seus ulls, uns ulls que ell imagina preciosos, però uns ulls que mai arribarà a veure, ja que per un moment ell va estimar a la noia, però potser no la torna a veure mai més.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres