TOT L'ENYOR DE DEMÀ
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una riall fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent. I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta. I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles. I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que de tants dies no he begut. I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant. I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços. Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera: -Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
Aquest és un dels pomes que ,mes m’ha agradat, el poeta esta al llit a causa de la seva malaltia, sap que potser demà no es podrà aixecar, ens transmet l’enyorança de tot allò que no podrà veure , coses a les que nosaltres no prestem la mes mínima atenció, petites accions o detalls que formen par d’un dia a dia, però és ara quan se sent morir que les recorda amb tristesa sabent que potser no les tornarà a veure més.Després de dir el que es pot trobar si s’aixeca demà, el poeta ens diu el que passarà si no es torna a despertar, si ell mora, no podrà conèixer que és la mort, però, en canvi els que estiguin contemplant el seu cos sense vida , podran mirar per la finestra i veure tot allò que ens espera quan sortim al carrer(la vida), i, a la vegada, ser conscients de la mort.