Autopsicofrafia

El poeta es un fingidor.
Finge tan completamente
Que hasta finge que es dolor
El dolor que de veras siente.

Y quienes leen lo que escribe,
Sienten, en el dolor leído,
No los dos que el poeta vive
Sino aquél que no han tenido.

Y así va por su camino,
Distrayendo a la razón,
Ese tren sin real destino
Que se llama corazón

   Aquest poema ens intenta(i ho fa)descriure el fet de plasmar els teus sentiments en un poema i com el lector rep aquests sentiments.El poeta intenta transmetre un sentiment de dolor(o qualsevol altre sentiment) però, d’alguna manera fingeix aquest sentiment , segons el poema fingeix que el dolor que de veritat esta sentint és real i, el lector, en llegar el poema pot arribar a sentir el dolor del poeta, un dolor que potser no sentirà mai, però un dolor que es veu reflectit en un poema i que , el lector acabarà fent seu.