Blogia
La vida secreta de les paraules

Enric Casases

Enric Casases Barcelona, 1951.  Poeta, rapsode, traductor; sempre ha recitat els seus poemes i d'altres la seva és una poesia molt fònica, molt de sons, molt per ésser recitada.  Ha viscut a A Barcelona, a l'Escala, a Tenerife, a Montpeller, a Nottingham, a Llumessanes (prop de Maó, a Menorca), a Berlín (1994 a 1997) i a Barcelona.  Ha treballat en tasques editorials i ha traduït, entre d'altres, Arthur Conan Doyle, Stevenson, Gérard de Nerval, William Blake.    El 1973 publica sense nom La bragueta encallada. Escriu molt, però no és fins al 1991 en què publica per segona vegada La cosa aquella que entra en els circuits comercials. A partir d'aleshores publica regularment i obté el Carles Riba 95 per Calç, l'Ausiàs March 96 per D'equivocar-se així, el Ciutat de Palma 98 per Plaça Raspall... Ha estat traduït al castellà, a l'italià i a l'alemany.

1 comentario

Toni Segarra -

He sabut de tú, al llegir a La Vanguardia, d'avui, l'informació sobre la presentació del llibre "El ansia de la pandorga", on participes.
t'Adresse aquest text per si tínteressa i el vols llegir.
Amb afecte i carinyo.
La no-violència s'ha pregonat una i altra vegada en política, en religió i per diferents líders. La no-violència no és un fet, tan sols és una idea, una teoria, un munt de paraules, el fet real és que som violents, és un fet, és 'el que és'. Però no som capaços de comprendre 'el que és' i per això, inventem aquesta tonteria que anomenem la no-violència, la qual cosa genera un conflicte entre 'el que és' i 'el que hauria de ser'. Mentre perseguim la no-violència estarem sembrant la llavor de la violència, és una cosa tan òbvia. Així doncs, podem mirar junts 'el que és' sense evadir-nos, sense cap ideal, sense reprimir-o escapar de 'el que és'?
Hi ha diferents formes de violència. ¿Hem d'investigar cada tipus de violència o incloure tota l'estructura de la violència? ¿Hem de mirar tot el camp de la violència o només una part d'ella? La font de la violència és el 'jo', l'ego, el mi que s'expressa a si mateix de moltes maneres: en la divisió, al tractar de convertir-nos o ser algú més, la qual cosa en si mateix és una divisió del ' jo 'i el' no jo ', del conscient i l'inconscient, el 'jo' que s'identifica amb la família o la no família, amb la comunitat o la no comunitat, etc. És com una pedra que llancem en un llac, les ones s'estenen i estenen, i el centre és el 'jo'. Mentre el 'jo' hi hagi en qualsevol de les seves formes, subtil o obertament, hi haurà violencia.La violència no només és matar a un altre.
Hi ha violència quan un fa servir una paraula agressiva, quan fa un gest de menyspreu a una persona, quan obeeix perquè té por. De manera que la violència no és només la matança organitzada en nom de Déu, en nom de la societat o del país, la violència en molt més subtil, més profunda, i estem investigant la profunditat de la violència en si mateixa. Quan diu que és indi, musulmà, cristià, europeu o qualsevol altra cosa, està sent violent. Sap per què és violent? Perquè s'està separant de la resta de la humanitat. Quan es separa a si mateix per creença, per nacionalisme, per tradició, això genera violència. Així doncs, un home que vol comprendre la violència no pertany a cap país, a cap religió, a cap partit polític o sistema, sinó que s'interessa en comprendre a la humanitat. JKOnline
La guerra, és la violència és la seva màxima expressió. On la destrucció i la mort, també és al seu màxim nivell. Ara, avui, els homes, anomenats els més civilitzats, llancen milers i milers de tones de bombes sobre un país, Líbia.
Per què fan això? Ho fan per enveja, gelosia, odi i por, per expandir els seus interessos, és a dir, per egoisme. La guerra, és l'acció del "jo" d'una manera desenfrenada i gairebé dement, justament quan l'home conté la seva màxima energia destructiva. Sabem justificar-ho tot, i, la guerra també la justifiquem. Tota justificació és infinita, però tota negació també ho és. Què podem fer perquè els assassinats en massa, que és la guerra no sigui? Es poden fer moltes coses, però la principal és eradicar, primer de tot, la guerra que hi ha dins nostre. Sinó, quin sentit té tot el que fem. Seria com intentar apagar un foc, però al mateix temps donar-li més combustible. Per tant, descobrim què és el que dóna vida a aquesta guerra, que és tan nostra, que la portem cada dia per al al combat. No esperis que algú et solucioni aquesta guerra que hi ha dins teu, ja que les bombes segueixen caient, destruint les persones i tota la vida.
Perquè cessi la violència i la guerra. Mentre no hi hagi un canvi en la moralitat, sempre hi haurà guerra. Quina diferència hi ha entre Obama i Bush? No hi ha cap, perquè els dos tenen la mateixa moralitat. No tenen la sensibilitat desenvolupada, per adonar-se que els problemes no es solucionen amb violència, llançant milions de bombes, fent la guerra. La seva sensibilitat és, la de l'egoisme, no importa a qui hagi de assassinar i destruir, la qüestió és que han de seguir amb la seva vida immoral, malgastadora i malgastadora. I, mentre no canviï de paradigma, la moral, seguiran assassinant a éssers humans innocents i vulnerables. T. Segarra.
http://tsegarsigmailcom.blogspot.com
Si tens problemes amb aquest enllaç per accedir al meu bloc, pots entrar al meu portal posant en el cercador "Toni Segarra" o "La veritat, és llibertat".
Twitter: Mussol (Aquí Mussol, es mussol, no està traduït. Es el nom meu a Twitter: Mussol)