Set poemes per:::

4

 Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
                                la pura essència meva
i és com si fos pecat
                                esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
                                esser tan poc, tan pur i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent -Doncs posi'm el de cent, no? I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.

  No he triat aquest poema pel seu missatge, sino perquè he trobat molt interesant el ritme que el poeta li dona.

Un ritme que ve marcat per les paraules(la majoria d’elles amb un nombre poc elevat de síl·labes), de tal manera que, a mida que vas llegint el poema, les paraules et marquen el ritme d’aquest.

 Un clar exemple d’això el trobem a l’ultima part, una part que es compon de versos molt curts que indiquen accions molt directes i que fan que, a l’hora de ser recitat, es vegi un canvi de ritme respecte a les parts anteriors del poema.